Tot i que els estudis Novias Millenial i Gen Z: El sector de la moda nupcial en 2023 del professor José L. Nueno i VBBFW confirmen que el Japó és un país demogràficament en lleuger decreixement, cal destacar que ens trobem davant d’un mercat que aprecia molt la qualitat i, en canvi, no és tan sensible al preu.
Un model de negoci diferent
El mercat japonès té connotacions diferencials més enllà del sector bridal, per la qual cosa és aconsellable abordar-lo amb una estratègia a llarg termini. Al Japó, les grans cadenes de botigues compten amb un agent/distribuïdor que les assessora en aquesta gestió d’importació. De totes maneres, hi ha cadenes que adquireixen producte directament de les marques, de la mateixa manera que s’acostuma a fer als països occidentals. En ambdós models , és clau la feina de les marques per crear un producte amb personalitat, que atregui l’atenció dels buyers.
Els executius de compres es focalitzen en les principals fires del sector per abastir-se de producte, i en la seva elecció de firma prioritzen la garantia de qualitat, ja que, com que el rènting és la seva principal forma de transacció, és necessari que el vestit es conservi en bon estat. En general, les empreses lloguen cada vestit en cinc o, fins i tot, més ocasions, si el vestit reuneix les condicions necessàries. Aquestes empreses són especialistes a l’hora d’adaptar el vestit a cada una de les núvies que l’utilitzin i de mantenir-lo en les millors condicions.
Com que el rènting és la seva principal forma de transacció, és necessari que el vestit es conservi en bon estat.
Factors de compra decisius
La puntualitat i el compromís amb la data de lliurament acordada són altres factors rellevants. Els buyers d’aquestes botigues donen molta importància al termini de lliurament del vestit, fins al punt que pot ser un factor determinant en la decisió de continuar la relació comercial amb una marca en un futur o, per contra, deixar de treballar-hi. Així doncs, és essencial establir un acord de compromís de lliurament entre la marca i la botiga. L’incompliment d’aquest contracte pot arribar a suposar la reclamació d’una indemnització a la firma per part de l’empresa. A més, els buyers aprecien que la marca s’adapti a les seves necessitats davant de sol·licituds de canvis i modificacions en qüestions de talles —les japoneses són diferents de les occidentals— de disseny i, fins i tot, de color, ja que també s’inclinen per vestits de núvia de tonalitats pastel.
Un altre factor important per als buyers japonesos, a més d’apreciar una oferta amb una àmplia varietat de producte, és el fet de no exigir una quantitat mínima de compra per part de les marques. I és que les botigues consideren elevades les quantitats que solen fixar-se, atès que el seu model de negoci està enfocat al lloguer. El 84,9% de les núvies s’inclinen pel rènting. La compra és una opció minoritària. Els motius que solen impulsar la compra són: el gran desig de lluir un vestit fet a mida amb els recursos econòmics necessaris, casar-se en un altre país o bé celebrar el casament a la platja. En aquest últim cas, queda clar que la núvia no pot garantir la devolució del vestit en condicions òptimes i, per tant, la botiga no accedeix al seu lloguer.
El 84,9% de les núvies s’inclinen pel rènting. La compra és una opció minoritària.
Per a aquestes empreses, viatjar a Europa suposa accedir a marques que podran oferir a les futures núvies, de manera, si pot ser, exclusiva. És la seva garantia de diferenciació en un mercat altament competitiu.
Preus i punts de venda
En la seva majoria, les japoneses trien el seu vestit de núvia després de la visita als retailers multimarca assignats pel venue, que són el lloc principal per a l’adquisició d’aquest producte. Després de les entrevistes mantingudes amb diverses botigues multimarca japoneses, podem concloure que la despesa mitjana en el lloguer o la compra del vestit de núvia se situa entre els 3.200 i els 7.000 €, en funció de si es lloguen un o dos vestits.
Els department stores també ofereixen una àmplia oferta de moda nupcial, tot i que el seu volum de negoci en aquest àmbit no és tan significatiu com el generat per la resta dels articles nupcials. Són un referent en l’adquisició de regals, d’articles per a llar i, fins i tot, de joieria.
La despesa mitjana en el lloguer o la compra del vestit de núvia se situa entre els 3.200 i els 7.000 €, en funció de si es lloguen un o dos vestits.
The Treat Dressing, Mirror Mirror, Micie, Felice Vita, Granmanie, Isetan, Novarese, Marie Classe o Authentique Ginza són algunes de les botigues més conegudes de Tòquio, i algunes d’aquestes són un clar referent en el sector del negoci bridal i sòcies de confiança per a les marques internacionals al Japó, ja que es mantenen en el sector oferint a la núvia tant l’opció de lloguer com la de compra.
Conclusions
Entendre el renting com principal model del negoci bridal a Japón, complir puntualment amb els plaços d’entrega i adaptar les col·leccions a les necessitats del mercat japonés són els punts de partida per accedir a aquest mercat.
